Notícies

Alessandro Penso, testimoni de la crisi de refugiats a Lesbos

Per Paula Ericsson

 

Alessandro Penso, fotoperiodista italià guanyador del premi en la categoria ‘General News’ de World Press Photo 2014, ha treballat la migració a Malta, Espanya i Melilla, Calais, Grècia i Bulgària, sempre amb l’objectiu de mostrar la “veritable cara” del vell continent: “no em centro en l’èxode, vull mostrar que les històries de les persones que fotografio han passat a Europa”.

Alessandro Penso recorda les restriccions que va tenir quan treballava a Lesbos, imatges que podem veure a l’exposició que presenta a DOCfield>16: “la policia em feia esperar dins del cotxe, m’expulsaven de la platja tot i estar en una zona pública”. D’altra banda, el fotoperiodista lamenta que alguns membres de la policia costanera destrossaven els vaixells que arribaven a la platja, deixant morir a les persones que viatjaven en elles.

Històries de Lesbos

“Lesbos, una illa que forma part de la vida europea, s’ha vist envoltada per la tragèdia”, afirma el fotoperiodista. “Quan estava treballant a l’illa grega amb el fotoperiodista Santi Palacios, vam veure que una de les parelles que arribaven a la costa estava plorant: l’home es pegava a si mateix i la dona estava en silenci. Els dos ens vam mirar i ens vam apropar a parlar amb ells, i, tot que no els enteníem – eren d’Afganistan-, vam comprendre que havien perdut al seu fill al mar”.

El fotoperiodista guanyador Magnum Foundation Emergency Found assenyala que un dels principals problemes a Europa és la regulació de Dublín, i apunta que el 99,5% de les sol·licituds d’asil a Grècia van ser denegades durant el 2011, la qual cosa provocava que moltes persones acabessin en Centres d’Internament d’estrangers (CIE): “Grècia era l’únic país que retenia 24 mesos als migrants, tot i que la normativa europea tenia 18 mesos com a temps límit”.

Tot i això, Penso recorda que amb l’entrada de Tspiras al govern l’any 2015 es van tancar alguns centres d’Internament i van començar a “deixar passar a tots els refugiats”. Segons el fotoperiodista aquest canvi “va ser un repte del govern grec cap a la UE perquè veiessin la importància del país hel·lè en la migració”.

El fotoperiodista apunta que fins al mes d’octubre “ningú ajudava als migrants que arribaven al nord de Lesbos”, la zona de major afluència migratòria de l’illa. El fotògraf relata que els migrants havien de caminar 50 km fins a la capital – un trajecte de dos o tres dies- per sol·licitar els papers Al port, on els policies decidien si tramitarien o no la seva sol·licitud d’asil.

Europa, cega davant la crisi migratòria

Alessandro Penso explica que els mitjans de comunicació se centren en el procés migratori, la qual cosa ha provocat una pèrdua d’empatia per part de la ciutadania: “ja no pensem en què implica fugir d’una guerra, ni què han perdut en el camí, ni el que necessiten ara”. D’altra banda, Penso subratlla que els sirians s’han organitzat, han exigit els seus drets i han recordat a les institucions que no són ni animals ni turistes, sinó que persones que fugen d’una guerra. “Els sirians ens han donat una lliçó de democràcia”, afirma el fotoperiodista.

Penso lamenta que la crisi de refugiats ha estat la millor oportunitat perquè els partits nacionalistes, vinculats a l’extrema dreta i a un discurs xenòfob, prenguessin el poder: “diuen que els refugiats ens envairan quan només suposen el 0,3% de la població europea”. El fotoperiodista opina que el discurs de la por “és la millor manera de convèncer a la gent, ja que elimina la capacitat de pensar”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *