Notícies

“A la guerra mai hi ha massa esperança, però estàs obligat a sentir-la per alguna raó”

Entrevista a Lorenzo Meloni, autor de l’exposició “La caiguda del califat”

Quins són les peculiaritats d’aquesta guerra de múltiples cares contra l’Estat Islàmic (EI)?

La peculiaritat d’aquesta guerra és que en ella estan involucrats molts països occidentals i d’Orient Mitjà que han format aliances amb grups insurgents, els mateixos grups que de vegades són tractats i reconeguts com a terroristes. I junts lluiten contra una organització terrorista denominada Estat Islàmic, que va néixer també gràcies a polítiques aplicades a la zona per aquests mateixos països durant el segle passat: colonialisme, règims (totalitaris), guerres com la d’Afganistan entre la URSS i EUA, la invasió de l’Iraq o la guerra civil a Síria.

És la guerra la raó més important per la qual la gent abandona casa seva? Amb quines conseqüències?

Si parlem de Kobane, Sirte, Palmira i Mossul, per descomptat la guerra és la raó per la qual abandonen les seves llars i ciutats. Imagina tenir solament uns minuts per recollir les pertinences més valuoses de la teva vida, coses que poden tenir valor econòmic i/o emocional o altres objectes que t’ajudaran a sobreviure, i haver de col·locar-los en una petita borsa.

Imagina haver de creuar una carretera corrent sota el foc d’un franctirador, arrosegant la teva maleta i pot ser que també als teus fills, plorant. Si sobrevius, el més probable és que arribis a un lloc controlat per EI, on hauràs d’explicar per què escapes cap al seu enemic, i per tant, per què estàs triant morir com a “infidel” en lloc d’unir-te a la “santedat del martiri”. Un dels objectes més valuosos que has ficat en la maleta pot ser que t’ajudi a passar el tràngol.

Si aconsegueixes arribar a l’altre costat, hi haurà una altra nova carretera que creuar sota el foc d’un altre franctirador, que et portarà de nou a un punt de control de EI. Aquí seràs interrogat, pot ser acusat d’alguna cosa que mai vas fer i segurament deportat a un camp d’identificació de persones desplaçades. Una vegada allí, si tens prou sort com per comptar amb una ONG a prop, probablement rebràs menjar i aigua cada dia. Oblida’t d’un bany decent i una dutxa, per no parlar de calefacció. El més segur és que hagis de quedar-te en una petita tenda de campanya al costat de la teva nombrosa família fins que la teva ciutat sigui declarada “alliberada”.

En aquest punt, la idea de tornar a casa teva sembla una benedicció. Però llavors descobriràs que ha estat destruïda per un avió de les tropes d’un país, que va arribar al teu per restablir la justícia. Els teus fills creixeran probablement sense una educació adequada i amb un profund sentiment de venjança, sense saber exactament cap a quina o qui. Pot ser que també, per necessitats de diners, acceptin amb facilitat unir-se a algun grup que lluiti per alguna causa, potser el mateix grup del que estaves escapant i que ara es diu d’una altra manera. I així el cicle comença de nou. Però “gràcies a Déu” has d’estar feliç perquè vas sobreviure.
Aquestes són més o menys les conseqüències, “si Déu vol”.

La guerra provoca també que alguna cosa es mogui a l’interior de les persones. Com t’ha afectat cobrir aquesta guerra personal i professionalment?

És esgotador perquè a la guerra mai hi ha massa esperança, però estàs constantment obligat a sentir-la per alguna raó. Les situacions són sempre les mateixes, segueixen els mateixos patrons, repetint-se constantment i deixant-te sentiments d’impotència, com a ésser humà i com a fotògraf, sobre perquè la solució sempre sembla fora de l’abast.

Quin seria en la teva opinió l’estratègia per acabar amb aquesta guerra?

Es pot guanyar un conflicte armat però no es pot guanyar tan fàcilment una ideologia, així que és veritablement complicat planejar una estratègia real. Europa i les seves ideologies com el feixisme, el nazisme o el comunisme, són l’exemple perfecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *